Apostasia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

L'apostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).^[1] Qui comet apostasia és un apòstata; així per exemple, l'emperador romà Julià, educat en el cristianisme, va decidir tornar al paganisme i restablir els antics cultes; per això, se'l coneix com a Julià l'Apòstata (361-363).

L'apostasia és doncs la renúncia o abjuració d'una determinada fe, així com la sortida o abandó d'una orde religiós. També pot fer referència al clergue que prescindeix usualment de la seva condició, incomplint així les seves obligacions clericals.

En aquest sentit observem una línia general de significat en totes les accepcions. Enfront de l'heretgia, sembla que l'apostasia suposa un abandó o negació total de la doctrina original. És a dir, en comptes de negar un dogma de la doctrina es nega la doctrina completa. Mentre que l'apòstata o l'heretge neguen en tot o en part (respectivament) la doctrina, el pagà és un que no coneix —o que encara no ha estat iniciat en ella— la doctrina.